Si volem millorar o ampliar els coneixements, competències i aptituds dels nostres professionals, el primer que hem de fer és atendre el material didàctic que li proporcionarem. Per això, a Snackson defensem que és summament important cuidar la presentació didàctica dels objectes d’aprenentatge que creem per les nostres accions formatives.

Volem ajudar a empreses i organitzacions perquè els seus empleats puguin progressar en la seva vida professional i personal, de forma que ells també puguin sentir-se membres actius d’una societat que és cada vegada més complexa i que requereix més qualificacions i aptituds per ocupar-se de les variades necessitats quotidianes que es presenten en els dos entorns.

Amb això en ment, entenem que és necessari que els objectes d’aprenentatge que utilitzem a les nostres accions formatives han de ser interessants, motivadors, rellevants, accessibles i, en definitiva, orientats a l’usuari.

Textos accessibles

Els acadèmics relacionats amb la investigació educativa sempre han sentit un gran interès pel vincle existent entre la comprensió i la memòria. És a dir, per com som capaços d’assimilar millor uns conceptes (i, per extensió, una xarxa conceptual) gràcies a la seva comprensió.

Els seus estudis demostren que per facilitar la comprensió d’aquestes nocions és necessari que dediquem atenció als aspectes didàctics dels textos i la seva construcció. És per aquest motiu que al llarg del procés de creació dels objectes d’aprenentatge, ens hem d’assegurar que estiguin articulats de forma coherent i no contradictòria pel que fa a nocions prèvies a la par que no ha d’haver-hi lloc per l’ambigüitat.
Aspectosdelaescritura_notebook
L’ambigüitat és un fenomen que esdevé a les diverses llengües del món. Molts enunciats que podem considerar com a correctes o acceptables resulten ser ambigus si els analitzem amb un poc més de cura. Vegem alguns exemples senzills dels diferents tipus d’ambigüitat més recurrents i que cal evitar:

  • Lèxica: “No t’apropis al banc” (banc= negocis o objecte).
  • Semàntica: “Donaré una pilota als nens” (una pilota per tots o una per cadascú?)
  • Estructural: “Anna va suggerir a Joan anar-se’n a casa” (qui se’n va?: Anna, Joan, els dos junts a la mateixa casa o tots dos alhora però a cases diferents?).
  • Pragmàtica: “Pots passar-me la llima?” (llima= eina per llimar o fruita cítrica).

És a dir, que perquè un concepte (o xarxa conceptual) sigui comprensible i que, per tant, els continguts es comuniquin de forma activa, és necessari que el dissenyador pedagògic eviti activar nocions errònies o no pertinents; plantejar de forma incorrecta el contingut.

Aspectes a tenir en compte

Amb la finalitat de crear textos accessibles cal ser capaç de:

  • Preveure les dificultats que pot trobar l’usuari. Basar-se als seus coneixements previs i conèixer la matèria sobre la qual es pretén formar: les seves característiques, avantatges, dificultats… És necessari que tinguis molt en compte què és el que vols que l’usuari sigui capaç de fer després d’aquesta formació, i enfocar-se en aquests objectius.
  • Adequar els aspectes lingüístics del text a les característiques cognitives del lector. Saber com dividir la matèria en petites porcions i estructurar-los correctament. Sense passar per alt que l’elecció dels títols d’aquests objectes també forma una part essencial al disseny pedagògic i ajuda a l’usuari perquè recordi i comprengui els coneixements en qüestió.
  • Fer servir esquemes, il·lustracions o ajudes gràfiques. Han demostrat ser una potent eina que ajuda l’usuari a activar coneixements previs, posar en joc habilitats i processos cognitius, desxifrar i comprendre de forma més ràpida i eficaç un concepte.

Les claus

És evident que no existeix un model de text que sigui òptim per tots els alumnes. No obstant això, podem afirmar que un text accessible…:aspectosdelaescritura_key

  • Cada vegada que introdueix un nou concepte, l’explica.
  • Connecta les idees clau.
  • Respecta la jerarquia interna dels conceptes.
  • S’organitza del que és teòric al que és pràctic i viceversa.
  • Contextualitza els continguts.
  • Quan una cosa és complexa, la secciona en una successió de passos o fases.
  • Planteja preguntes i exercicis, als quals sempre dona resposta o, almenys, planteja les orientacions necessàries per solucionar-les.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>