Formación online en 3 capas: plataforma / contenidos / dinamización

L’altre dia conversava amb un familiar que volia crear un curs de formació en línia per aprendre anglès i em demanava si podia aconsellar-lo. Després de pensar la manera en què podria orientar-la, vaig veure que era més factible explicar-li què implica la formació en línia en tres capes: una plataforma d’accés i gestió, uns continguts formatius i dinàmiques de comunicació, seguiment o tutorització.

 

Formación online en 3 capas: plataforma / contenidos / dinamización

 

Vegem com qualsevol iniciativa de formació en línia necessita una combinació, en major o menor mesura, de la formació en línia en tres capes.

 

Plataforma

Quan ens referim a la plataforma, el més habitual és pensar en un campus en línia o LMS (Learning Management System), però les opcions són molt més àmplies. Una plataforma, és simplement un espai en el qual un estudiant accedeix i rep una formació en línia. Aquest espai pot ser tan “senzill” com una pàgina web sense cap mena de seguiment o tan complexe com un videojoc en 3D.

La plataforma, si és completa, pot tenir diferents eines i funcionalitats. Les més habituals serien: la gestió d’alumnes, creació de continguts, planificació de cursos, seguiment associat a través d’avaluacions i eines de comunicació.

Depenent dels teus objectius finals, necessitaràs una plataforma més complexa o més simple. Hi ha excel·lents iniciatives de formació que utilitzen Youtube com a plataforma. No tindran totes les funcionalitats possibles, però aconsegueixen el seu objectiu: que persones, de manera remota, puguin aprendre. Alguns no ho consideraran formació en línia (perquè no permet avaluar l’aprenentatge adquirit, progrés, etc.), però és una forma d’aprenentatge en línia que cal tenir en compte si es volen analitzar totes les plataformes.

 

LMS

 

Si estàs començant i no vols complicar-te massa, et recomanem avaluar aquestes opcions primer:

  • Moodle. Segurament si el coneixes sabràs que és una de les plataformes més completes. Però, a més, si saps com utilitzar-ho correctament, és una eina que permet afegir dinàmiques de ludificació, integrar multitud de recursos i es connecta amb gairebé qualsevol solució. És open source (codi obert), fàcil d’instal·lar, però com tot, precisa d’una corba d’aprenentatge.
  • Adaptar WordPress per a utilitzar-ho com a plataforma de formació. I si saps configurar-lo, pots fer que el teu blog sigui una excel·lent plataforma d’aprenentatge.

 

Més enllà dels models convencionals, altres exemples de plataforma serien:

  • Entorns de videojoc com els que desenvolupa GameLearn.
  • Aplicacions mòbils com Duolingo (aprenentatge d’idiomes).
  • Espais de creació de microlearning, com Snackson.
  • Plataformes de realitat augmentada, com LearnBrite.
  • Youtube o Twitch per a la difusió de continguts i/o comunicació.
  • Zoom, Meet o Teams. Es crea un canal, uns continguts (presentació o debat) i la dinàmica és paral·lela a la implementació.
  • Utilitzar xarxes socials com Facebook o Linkedin com a canal de comunicació, utilitzant la funcionalitat de grups i la publicació de continguts com a base de continguts.
  • Emprar eines de comunicació com Whatsapp o Telegram per a la comunicació i enviament de continguts.

Si vols aprofundir en el tema de plataformes de la formació en línia en tres capes, a més de les opcions que hem ensenyat en l’article, et recomanem mirar el concepte LXP (Learning Xperience Plataform). Aquest artícle de Jose Manuel Martín, està molt ben explicat.

 

Continguts

La creació de continguts per a la formació en línia en tres capes té un component multifactorial:

  • Objectius de la formació: no és el mateix crear continguts per a un canal de Youtube, per a una aplicació mòbil d’anglès o per a un màster en línia. L’abast, el format i els recursos seran diferents.
  • El teu perfil d’usuaris: està vinculat als objectius de formació. Si pensem en nens, el tipus de contingut ha de ser més visual, dinàmic i multimèdia. En canvi, si pensem en adults, podem incloure més recursos textuals, presa de decisions, debats, etc.
  • El cost és diferent si vols una seqüència d’imatges descriptives o si necessites crear una animació 3D.
  • Funcionalitats de la plataforma: depèn del que permeti la plataforma, podràs afegir més tipus de continguts i més complexos.

 

Contenidos para formación online

 

Continguts vs interacció

Quan crees un curs de formació online en tres capes, pots dissenyar-lo pensant només en el consum d’uns continguts, o bé en un conjunt d’interaccions més o menys complexes. Per exemple, un curs en línia podríem dissenyar-lo com una seqüència d’accions: veure una selecció de vídeos, realitzar avaluacions a través d’exàmens en línia, fer un treball en línia conjuntament amb altres alumnes, participar en debats en línia i lliurar un treball final.

Si ens fixem detingudament, haurem de dissenyar i crear continguts per a cadascuna de les fases:

  • Gravar o crear vídeos. Amb actors? Animats? Interactius? Role play? Conceptuals? Controlem que ho visualitzin? Posem algun test al final?
  • Crear avaluacions. Preguntes obertes? Múltiples? Com ho presentem en pantalla? Quin feedback donem?
  • Treball en línia. A través d’un fòrum? Amb alguna eina de treball col·laboratiu? Combinant presencialitat amb reunions en línia? Tutoritzat?
  • Debats. En la mateixa plataforma? Utilitzant altres canals? Amb seguiment i puntuació associada? I si ho gravem per a veure-ho després?
  • Treball final. Realitzat íntegrament en la plataforma? Ho creem fora i ho publiquem?
  • Tutorització. Lliure? Pautada? Amb un calendari d’avisos?

Com pots veure, si parlem de continguts, estem pensant en una multitud de recursos, de diferents tipus perquè depenent dels teus objectius, participants i plataforma, pot ser una pàgina senzilla que mostra informació i un test final o una estructura complexa de navegació, amb arbre de navegació inclòs.

És evident, com hem dit abans, que la plataforma condiciona els continguts a crear. Si el nostre canal és Youtube, crearem vídeos, segurament de menys de 10 minuts de durada i els estructurarem en seqüències i categories d’accés lliure. Quan usem Zoom, crearem presentacions per ensenyar en pantalla i utilitzarem les capacitats de compartir recursos en directe. En un campus en línia, podrem combinar videoclasses amb exàmens i continguts interactius.

  • Dins d’una plataforma, segurament tinguis eines que et permetin crear continguts: pujar i incrustar vídeos, llibres de navegació per continguts, tasques tant offline com si són en línia, publicació de recursos en PDF, entre d’altres. Alguns d’aquests continguts deixaran registre i ens permetran crear una nota final.
  • Extern a la plataforma, si vols desenvolupar continguts de diferent tipus:
  • Fora de la plataforma, però més professional: l’eina top a Espanya és Articulate Storyline (et recomanem els companys de Designtraining si necessites una empresa que t’ajudi), això requereix una especialització en si mateix. Altres opcions són: Lectora, iSpring, Captivate.

La clau en els continguts és que es puguin comunicar amb una plataforma (deixar traçabilitat), com Hotpotatoes, H5P i Storyline que deixen traçabilitat en la plataforma (si es vol crear una nota final), Genially, per exemple, no. Així que si el teu pla de formació implica que els usuaris passin per determinats continguts i els facin correctament, hauràs de buscar un recurs i una plataforma que guardi aquesta interacció.

 

SCORM, LTI, xAPI

En elearning, com en altres indústries, existeixen el que es diuen uns estàndards: unes normes que permeten crear continguts que es comuniquin amb plataformes de formació amb l’objectiu d’obtenir seguiment i dades del que ha fet l’usuari, i poder avaluar en conseqüència.

L’estàndard més conegut és SCORM, en versió 1.2 i 2004, per exemple, Articulate Storyline et permet crear continguts interactius que s’exporten en aquest format i que comuniquen a la plataforma si l’usuari ha accedit, el temps de dedicació i altres valors. Últimament han aparegut més solucions com LTI, CMI o xAPI que són encara més potents que el model SCORM (si la teva plataforma és capaç de reconèixer-los).

SCORM, LTI, xAPI

 

Dinamització i tutorització

La tutorització és acompanyar l’usuari en el seu procés formatiu. Aquesta tutorització pot ser intensa, suau, activa, reactiva, predefinida o informal, depenent dels nostres objectius i si la resta de condicionants necessitarem configurar una dinàmica diferent.

Imaginem que el nostre curs dura 10 hores i no té un calendari fix, sinó que els usuaris s’apunten quan volen. Això implica que cal pensar en una dinàmica que acompanyi als usuaris en diferents estats: els que comencen, els que estan avançant, els que es queden “inactius”, si n’hi ha que han finalitzat…

 

Tutorización y dinamización

 

  • Amb una plataforma com Moodle, podrem programar fòrums, reunions amb el tutor, videoconferències… a més de comptar amb canals de comunicació com xats i correus electrònics.
  • Quan utilitzem Whatsapp, la tutorització i dinamització es pot fer amb grups d’alumnes o missatges individuals, i si es vol, es pot emprar el propi canal com a plataforma de comunicació.
  • Si la nostra intenció és utilitzar WordPress, haurem de pensar en com interactuar amb els usuaris. Potser per correu electrònic o habilitant un canal alternatiu, per exemple Whatsapp, per a la comunicació i dinamització.

 

Extra: Fundae

Potser has sentit parlar de formació bonificada, això té sentit si el teu públic objectiu són empreses o treballadors d’una empresa. Aquí fem una introducció breu del seu funcionament.

Cada empresa, quan paga la nòmina d’un treballador, està abonant un % del sou a un fons de formació vinculat a l’empresa. El fons, que agrupa les quantitats de tots els treballadors de l’empresa, es pot utilitzar per formació sota una sèrie de condicionants, per exemple, si una empresa de menys de 5 treballadors té 420 euros cada any per a bonificar-se. O si una empresa amb 1.000 treballadors pot tenir més de 150.000 euros (depenent dels sous).

FUNDAE

L’empresa pot utilitzar aquests fons per a estalviar-se el cost, total o parcial, de la formació dels seus treballadors, tant si és en línia com si és offline. En el cas de la formació en línia, l’empresa pot bonificar-se 7,5 euros per hora de formació realitzada. Si un usuari realitza un curs de 10 hores, pot bonificar 75 euros. Si el curs costa 90 euros, només li’n costa 15.

Però si es vol bonificar un curs en línia, aquest ha de complir una sèrie de requisits, alguns serien:

  • El curs s’ha de comunicar amb antelació a FUNDAE (1 setmana abans) i s’ha de facilitar informació prèvia (dades del curs i del tutor) i posterior (participants que han aprovat el curs).
  • Ha d’estar allotjat en una plataforma que permeti guardar el seguiment del que fa l’usuari (per si hi ha cap inspecció). Això també implica identificar a l’alumne de manera inequívoca i sense possibilitat d’error.
  • El curs ha de comptar amb un tutor en línia que hi ha de dedicar una sèrie d’hores.
  • L’usuari es pot bonificar si supera correctament els objectius del curs, que normalment suposen realitzar correctament el 75% de les activitats del curs.
  • La plataforma ha de permetre l’accés perquè un inspector de FUNDAE pugui revisar-la mentre estigui activa (per a comprovar si la formació és real).
  • La plataforma ha de tenir espais de comunicació com a fòrum, xat o correu (si es vol tenir una línia directa de comunicació amb els participants).

 


 

Recorda, per fer formació en línia necessites una combinació d’aquests tres elements.
Tu decideixes com barrejar-los. 

Formación online en 3 capas: plataforma / contenidos / dinamización

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>