El microlearning s’està consolidant com a una tendència de formació online cada vegada més popular, i prova d’això és l’interès que ha demostrat tenir la prestigiosa revista Observatorio de Recursos Humanos, a publicar un article relacionat amb el tema. En el número d’aquest mes de la revista trobaràs un article escrit per Oscar Dalmau, Director del Centre Internacional de Formació Contínua Fundació Universitària del Bages. Campus UManresa (UVic-UCC), i Miguel Angel Muras, CEO de Adaptative Learning i de Snackson. En aquest article, analitzem els fonaments del microlearning i la seva aplicació als entorns corporatius. A més, enumerem una sèrie de consells útils per implementar el microlearning com una metodologia més dins del teu pla de formació.
En una societat de la informació caracteritzada per la immediatesa, l’evolució constant i la connectivitat permanent, és necessari proporcionar noves opcions per crear dinàmiques de formació més atractives, motivadors i que aconsegueixin captar l’interès de l’usuari. No en va, els ritmes vitals són cada vegada més accelerats, la qual cosa comporta que un usuari decideixi en tan sols uns pocs segons si allò que està visualitzant li resulta interessant o no.
Consum d’informació
La manera en què consumim informació, formació i coneixement mitjançant internet està evolucionant. Alguns punts de partida:
- Segons un estudi de la University of California, l’espai de temps que una persona adulta passa navegant una web sense cap distracció és de 9 segons.
- El llindar de les persones per assimilar grans quantitats de contingut textual és tan sols del 6%-7%. Aquest percentatge decreix més encara quan la informació no resulta rellevant o útil per la persona que el rep. Si una pàgina té, orientativament, uns 2.100 caràcters, aquest percentatge equivaldria a uns 140 caràcters, els propis de la missatgeria instantània de Twitter.
- YouTube és un gran repositori de continguts en format vídeo, també a escala educativa i de qualitat. Segons les últimes estadístiques, la mitjana de temps de permanència de l’usuari en un vídeo, abans de canviar o tancar la pantalla, està entre els minuts 1:04 i 2:43. En arribar el quint minut, el vídeo perd pràcticament tota la seva audiència i seguiment.
El desafiament de l’aprenentatge
Entenem l’aprenentatge com el procés de connectar nodes de coneixement, que cal que siguin interessants i útils per la persona que el rep.
El concepte de píndola formativa és molt antiga a l’àmbit de la formació en línia a les empreses i organitzacions. No obstant això, l’evolució de la participació dels usuaris evidència que amb el pas dels dies, l’atenció, les interaccions i l’aprenentatge baixin dràsticament, més enllà de la satisfacció per l’experiència viscuda, que és directa.
En aquest sentit, cal que els microcontinguts siguin ràpids de visualitzar i fomentin la connexió entre àrees, idees i conceptes clau d’una manera entretinguda i participativa. El microlearning ha de convertir-se en un model de formació pels usuaris, complementari a la formació en línia, mixta i presencial, que aporti noves eines a la necessitat d’assegurar l’aprenentatge i que sigui transcendent.
Desconstruint el elearning: microlearning
Segons la Viquipèdia, un snack és “un aliment envasat en petites porcions destinat a ser consumit fora dels àpats principals (…). Generalment s’utilitza per satisfer la gana temporalment, proporcionar una mínima quantitat d’energia per al cos, o simplement per plaer”. En aquesta línia hauríem d’entendre el microlearning: un coneixement envasat en petites proporcions (microcontinguts), destinat a ser consumit complementàriament als programes de formació principals (cursos, tallers, programes d’entrenament, etc.). Es pot fer servir per satisfer les necessitats d’aprenentatge immediates que puguem tenir, proporcionant una mínima quantitat de coneixement, o simplement pel plaer d’aprendre.
A les àrees de formació, desenvolupament i Recursos Humans de les empreses no ens podem permetre accions formatives insatisfactòries pels participants, ni aquelles que no siguin útils per l’organització en termes de canvi, acompliment o millora professional.
Cal que el microlearning sigui fàcil de produir, ràpid d’accedir i utilitzar, i amb orientació a la seva distribució en dispositius mòbils.
Hem d’afavorir, potenciar i maximitzar l’aprenentatge pretès a cadascuna de les accions formatives i de desenvolupament que impulsem, i, per aquest motiu, en microlearning no cal que incorporem auditius si la base del contingut té la qualitat suficient.
Malgrat això, sí que és necessari transformar la manera de servir, presentar i oferir els microcontinguts a l’usuari. Per això, cal que apliquem noves tècniques i criteris al seu disseny, enfocament, paquetització i proposta de consum, a l’igual de l’alta restauració, a on s’han incorporat tècniques innovadores com ara la desconstrucció, l’esferificació, les escumes i altres.
Per cuinar-ho de manera distinta, en microlearning les noves tècniques de producció parteixen de fonaments pedagògics, didàctics i comunicatius, mesclats amb bones dosis de creativitat, imatge i comunicació audiovisual, fortament agitades, cobertes i servides amb un topping de gamificació, xarxa social i mobile.
Consells d’elaboració
Aquestes noves formes de preparació dels continguts formatius (igual que les “minestres en textures” o el “fals caviar de meló” de Ferran Adrià) han d’exigir-nos al màxim a la nostra cuina de producció d’aprenentatge. Alguns consells i suggeriments al respecte:
- Trencar amb la idea d’una formació pautada, lineal i seqüencial. Està demostrat que les persones no aprenem de manera ordenada, sinó a partir d’impulsos i connexions amb nodes d’informació.
- Cal que els continguts puguin ser vistos en un espai de temps molt reduït. Imagina sempre l’usuari en una situació quotidiana: podria veure el contingut mentre espera el metro? Alhora, cal que aquest contingut es pugui guardar i reenviar.
- Personalitzar els objectes d’aprenentatge tant com puguem al context del participant i de l’organització.
- L’objectiu del contingut ha de ser incentivar la reflexió; incloent-hi ajudes i estratègies de suport per què l’usuari pugui aconseguir els seus objectius (instructional scaffolding).
- Cal que els continguts traslladin coneixements útils i amb sentit pràctic pels usuaris. Cal que exposem idees o conceptes de forma directa i clara.
- És millor dividir en diversos objectes d’aprenentatge que saturar un contingut d’informació. Menys és més.
- Si podem incloure vídeos, hem d’intentar que la seva duració no sigui superior a 2 minuts i, a més a més, intentar que siguin dinàmics.
- Aprofitar l’apartat d’informació addicional per proporcionar informació d’utilitat sobre el contingut que es mostra.
- Oferir contingut en diferents formats i intercalar-los: vídeos, fotos, il•lustracions, animacions, textos, qüestionaris…
- Cal que juguem amb les preguntes i activitats: poden anar al final a l’inici, intercalades… Poden ser de diferent tipologia. Poden convertir-se en reptes, poden ser reptes individuals i/o grupals, i podem reptar altres durant el procés.
ADN microlearning
Podem, així doncs, concebre el microlearning com l’evolució natural del micromedia (Twitter, Vine, YouTube, Tumblr…). Amb els microcontinguts deixem de banda allò que és superflu i ens centrem en els fets rellevants i la informació clau.
Cal que el microlearning sigui fàcil de produir, ràpid d’accedir i fer servir, i amb orientació a la seva distribució mitjançant dispositius mòbils. Aquesta estratègia permet un consum àgil dels continguts, adaptant-lo millor al nostre ritme de treball i apropant-lo al moment en què sigui realment necessari, o en què estem més receptius per rebre-ho.
El microlearning és ideal als entorns globals, contempla les intel·ligències múltiples, fet que permet arribar a tot tipus d’usuaris. Resulta especialment útil als sectors professionals amb actualitzacions contínues de productes o normatives, ja que el contingut en format de petites porcions ha demostrat oferir millors taxes de retenció del coneixement.
El microlearning no és aprenentatge en “petites lliçons”. Són petits objectes d’aprenentatge, de format divers i que tenen sentit per si mateixos.
Avantatges i beneficis del Microlearning
Per l’usuari/treballador/participant
- Accedir just-in-time als continguts.
- Consumir petites porcions formatives de manera molt atractiva i interactiva.
- Mobile: ens acompanya fins al nostre lloc de treball.
- Social: facilita la interacció amb altres usuaris i participants, d’igual manera que a les xarxes socials.
Per l’empresa/organització
- Impactar en els usuaris de manera més continua.
- Immediatesa d’actualització i difusió del coneixement.
- Pot complementar altres accions de formació (presencials, en línia o mixtes), abans, durant o després d’elles.
- Gestió d’indicadors de formació més innovadors (quota d’audiència, utilitat i disseminació del coneixement).
Conclusió
En definitiva, ha arribat el moment de fer un pas més enllà a la nostra manera d’entendre la formació i l’aprenentatge electrònic (eLearning) dintre de les nostres empreses. Incorporar estratègies disruptives i innovadores com la del microlearning pot ajudar-nos a estimular, rellançar, reposicionar i projectar el model i la proposta de formació a la nostra organització. Aquesta evolució no és una ruptura amb altres models de formació. Així mateix, a escala tecnològica, cal que les plataformes o LMS (Learning Management System) que permetin gestionar el microlearning es comuniquin i interrelacionin amb les ja preexistents en l’àmbit corporatiu, per tal de facilitar una gestió integral i integradora. És una nova concepció de la formació d’Aprenentatge en textures que ha d’enriquir la nostra estratègia corporativa de desenvolupament del talent per fer-la més eficaç, útil, atractiva, social i mobile.
OSCAR DALMAU,
Director del Centre Internacional de Formació Continua
Fundació Universitaria del Bages. Campus UManresa (UVic-UCC)
MIGUEL ÁNGEL MURAS,
CEO. Adaptative Learning. Snackson
La publicació original està publicada en castellà a la revista Obsevatorio de RRHH:
Aprendizaje en texturas. Microlearning is coming de Snackson.
Leave a Reply