L’storytelling és l’art de comptar històries. L’Andrew Stanton, director de pel·lícules com “Toy Story” o “WALL-E” ens comptava a la seva conferència TED “The clues to a great story“:

L’storytelling consisteix à conèixer el teu final, saber que tot el que en diem, des de la primera frase, fins l’ultima, condueix a una meta i, si és possible, confirma alguna veritat que aprofundeix la nostra comprensió del que som com a humans.

Ens encanten les històries. Hem nascut per això. Les històries afirmen qui som. Tots volem confirmar que les nostres vides tenen un sentit. I res ens reafirma més que connectar-nos a través d’històries. Perquè creuen les barreres del temps: passat, present i futur; i ens permeten experimentar les similituds entre nosaltres i amb la resta, reals i imaginàries.

 

Més tard, el seu discurs es convertiria en un espot de Google i que dóna títol a aquest apunt “We’re all storytellers“, o “Tots som narradors d’històries:

 

Les històries i vivències fan que connectem entre nosaltres.

A través dels vídeos, en Snackson recreem situacions en les quals l’usuari pugui sentir-se identificat al mateix temps que contem una història per a, d’aquesta manera, connectar l’usuari mitjançant la intertextualitat amb el contingut creat expressament per a la seva formació. La construcció de sentit està determinada per les xarxes de significat que anem teixint al llarg de la nostra vida i a partir de les experiències i problemes que ressolem. La intertextualitat és el nu a on s’agrupa un significat amb altre, és el vincle amb altres textos i la riquesa, tant d’interpretació com de creació (Carbonell, 2002). Apropar la formació al context més immediat dels nostres usuaris és vital.

L’storytelling sempre ha format part de l’entorn del màrqueting tradicional però l’era de la informació implica una evolució constant a on regna la comunicació. Per aquest motiu s’ha convertit en una eina per connectar amb les persones, per la seva fàcil adaptació al mitjà, a entorns en línia demostrant que pot arribar a generar el mateix impacte a través d’una pantalla, generant i aconseguint l’anhelada confiança marca-usuari.

En el nostre cas, parlem de micro-storytelling, ja que el contingut que ofereix l’equip que hi ha darrere de Snackson ha de ser breu i concís; deixant de banda tot allò que sigui superflu i centrant-nos en allò que és veritablement important, connectant i permaneixent en la memòria de l’usuari directament a través d’històries.

Després d’identificar les necessitats i desitjos i la manera de satisfer-los al camp de la formació per a empreses, Snackson crea microcontinguts formatius de consum ràpid que s’adapten al dia a dia aplicant l’storytelling (micro-storytelling) en el disseny de la formació creant una connexió directa tal com he comentat al llarg de l’apunt, a través de les històries.

 

L’aprenentatge depèn en gran part de la relació amb el comportament de l’inconscient intern de l’individu en el qual destaquen 3 processos diferents:

1. Atenció selectiva

Seleccionem els estímuls que volem rebre i rebutgem la informació que no desitgem. És un comportament davant la informació.

http://giphy.com/gifs/sloth-sloths-slothilda-3oxRmmB2KwO5f8pyyA

http://giphy.com/gifs/imadeit-qKltgF7Aw515K

2. Distorsió selectiva

Es tracta de la tendència que tenim les persones a donar un significat personal a la informació que rebem. Distorsionem la realitat perquè volem fer-la coincidir amb les nostres idees i no desafiar les nostres percepcions.

http://giphy.com/gifs/school-education-crush-ulxmmM2dzkERq

3. Retenció selectiva

Els consumidors tenen tendència a retenir aquella informació d’acord amb la nostra actitud i creença de què l’han escollit. La gent oblida més del que aprèn.

http://giphy.com/gifs/time-school-chemistry-Fbyam9ZAJ3J1m

 

Tenint en compte els processos anteriors, en Snackson tenim força presents 3 elements clau que cal que el nostre micro-storytelling contingui:

 

  • Oferir una experiència emocional a través de la narració.
  • No oblidar la clàssica estructura de compte. Tot té un principi, nu i desenllaç i és per alguna raó.
  • Emprar experiències pròpies. La realitat i sinceritat sempre t’aproparan una mica més al teu públic objectiu.

 

Què en sabem sobre el futur de l’storytelling?

Segons un informe publicat per Latitude, especialitzats en tendències en línia i tecnologies, recull 4 punts clau sobre la narrativa moderna que cal tenir en compte a l’hora de fer servir aquesta tècnica. Les 4 “i”:

1. Immersió

Aconseguir provocar la necessitat d’aprofundir en la història i aprendre d’ella.

2. Interactivitat

Donar l’oportunitat d’interaccionar amb els personatges o altres. Deixar de ser un observador per ser un participant.

3. Integració.

Incorporar el món real en el relat, deixant espai per a les integracions crossmedia, permetent una interacció amb el client tant a les xarxes socials com aplicacions mòbils.

4. Impacte

Capacitat d’influir de forma directa en la forma d’actuar de les persones a través de les històries.

 

 

En conclusió, l’ús de l’storytelling en les creacions pedagògiques destinades a la formació per a empreses, és una forma eficient d’aprenentatge i consolidació de nous coneixements tenint en compte la personalitat i valors cultural-social-econòmics. Les històries pròximes a la quotidianitat obtenen estímuls en les persones ajudant a l’enteniment i record de nous conceptes.

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>