El disseny perfecte: experiència i funcionalitat

Disseny, un terme ambigu i una professió abstracta però amb el clar objectiu de transmetre i donar una solució. Com moltes altres coses, el disseny, en diverses ocasions es troba infravalorat quan realment resulta ser d’elevada importància i amb una gran presencia en la nostra rutina diària.

 

Des que et despertes fins que te’n vas a dormir estàs rodejat d’elements que han estat ideats per complir una funció: el teu telèfon, el teu llit, la teva finestra, la teva roba, l’autobús, aquella cançó que sona per la ràdio, la ràdio, la teva tassa preferida, l’oficina, la cadira de l’oficina… i un munt d’elements tangibles i no tangibles que t’envolten a tu i a cadascun de nosaltres. No obstant, si discrepes per un instant amb mi, et convido a tancar els ulls i reflexionar al respecte durant uns segons.

 

“Disseny”

Bé, etimològicament deriva del terme italià “disegno”, dibuix. És una representació gràfica d’un pensament que forma part d’un camí que pretén resoldre un problema de forma artística, funcional i creativa.

 

El resultat final de qualsevol tipus de disseny és tan sols la punta d’un iceberg. Tot allò que no observes és una feina molt laboriosa d’intens desenvolupament anomenat “prefiguració” que depèn del context.

 

Interpreta la prefiguració com un procés de cerca resolutiva. Aquesta cerca implica investigació, presentació de propostes i descartar de les mateixes. Has de tenir en compte que sempre s’ha a l’aguait de la millor idea, podem plasmar-la a través d’esbossos en qualsevol tipus de suport. Sense tot aquest procediment, aquella punta de l’iceberg amb un concepte definit, unes metàfores definides, una forma i funcionalitat específica, seria incapaç de mantenir-se a flot.

 

 

 

La imatge que acabes de veure és una il·lustració que el dissenyador Damien Newman va realitzar fa uns anys en una proposta per transmetre el procés de disseny a un client. Amb ella reflexa que, en un inici el recorregut fins al resultat pot presentar-se incert i caòtic. Però, amb treball i perseverança al final d’aquest procés, veurem com la llum comença a brillar allà on radica el disseny final que conté tot allò que desitgem. A Newman li resultava molt útil i des de llavors ha utilitzat innumerables vegades la ja anomenada il·lustració. A mi, personalment, em sembla una meravella.

 

Algunes de les fases que s’acostumen a seguir per arribar a l’esmenada idea brillant són les següents:

• Investigació i cerca d’inspiració

• Brainstorming

• Esbossos i descart d’esborranys

• Concepte

• Tècniques i mitjans

• Desenvolupament

• Producció final

• Entrega final

 

Altrament, el disseny també es pot entendre com un procés que el seu resultat no és un producte com a tal, a més, es presenta com una solució amb bellesa; bellesa entesa com a admiració tant contemplativa com d’ús (a partir de la comprensió de la seva subjectivitat).

És possible que després de les línies anteriors, la idea d’art es passegi per la teva ment i he d’advertir-te que és un encert a mitges. És a dir, l’art és purament experiencial i en canvi, en disseny prima la funcionalitat; resoldre necessitats en situacions concretes. Per aquesta raó comentava que vincular l’art al disseny és un encert a mitges, però no vol dir que sigui fals. L’objectiu del bon disseny hauria de ser un còctel perfecte d’experiència funcionalitat.

 

Arribats aquest punt m’agradaria recomanar-te tant si ets dissenyador o creatiu com si no ho ets, la tan esperada proposta de Netflix Abstract: The art of design estrenada el passat 10 de Febrer. Es tracta d’una producció original on a través de 8 episodis descobriràs la feina, el procés i la manera d’entendre el disseny i veure la vida de 8 dissenyadors de renom en diferents àrees. Un viatge introspectiu a través de diferents dissenyadors cap a la inspiració, la creativitat i la constància.

 

 

La interiorista Ilse Crawford: El dissenyador d’automòvils Ralph Gilles:

L’ilustrador Christoph Niemann:	El dissenyador de calçat de Nike Tinker Hatfield:
La dissenyadora d’escenografía Es Devlin:	L’arquitecte Bjarke Ingels:
La dissenyadora gráfica Paula Scher:	El fotògraf Platon: