Sabries explicar concretament en què consisteix la CREATIVITAT? És una missió difícil però no impossible.
Segons molts artistes, la creativitat, és intangible, etèria, enclòs et pot dur a pensar en quelcom semblant a una energia que a través del teu cos i desapareix. De fet, la poeta Ruth Stone, afirmava que quan sentia aquella màgia corria amb totes les seves forces (literalment) per poder agafar paper i llapis i no deixar que escapés com ja li havia passat en altres ocasions. A més, no crec que resulti cap novetat aquesta idea, un xic mística, no ho negaré pas, però segurament en algun moment de la teva vida hauràs fet referència a la següent frase:
“La inspiració sempre t’arribarà en el moment menys oportú”
La font de la creativitat
L’Elisabeth Gilbert autora dels coneguts llibres “Come, reza, ama” (2006) i “Libera tu màgia” (2015) entra altres, explica en una de les seves participacions com a ponent en TED Talks que, en l’Antiga Grècia i Roma les persones no creien que la creativitat vingués de l’ésser humà. Creien que era un esperit que s’apropava als humans des d’una font distant i oculta, i per raons desconegudes.
Per una banda els grecs ho van anomenar dimoni. Popularment, es creia que Sòcrates tenia un dimoni que li parlava ple de saviesa des de la llunyania.
Per una altra banda, els romans tenies una idea similar però ho anomenaven esperit. Com si es tractés d’un geni particularment intel·ligent. A diferència del significat anterior, els romans no identificaven a aquest geni com un dimoni. Ho consideraven un tipus d’identitat màgica i divina que vivia a les parets de l’estudi de l’artista (per a tots aquells nostàlgics de Harry Potter, una mena de Dobby), que sortia de la paret per ajudar a l’artista i donar forma al seu treball.
Descarrega aquí
Un imprimible oficial, en llengua anglesa, del seu últim llibre Libera tu mágia, amb alguns passos que t’ajudaran a estimular la teva creativitat.
Etimològicament, l’origen de la paraula creativitat ve del llatí, creare. Crear és l’acte, habilitat i capacitat de generar i produir noves idees o conceptes, realitzant associacions que ja formen part nostra. Com? Recurrent a la intertextualitat.
La intertextualitat és el punt on s’agrupa un significat amb un altre, és el vincle amb altres texts i la riquesa, tant de la interpretació com de la creació (Carbonell, 2002). Entenent aquesta creació com fruit d’un acte i conseqüència de crear un còctel ple d’imaginació convertint-se també en, una paraula composta de singularitat i originalitat on abunden i emergeixen les idees.
La creativitat és sinònim de:
-
Pensament original
-
Imaginació constructiva
-
Pensament divergent
-
Pensament creatiu
És ben cert que, amb freqüència, relacionem la creativitat com instint de supervivència tal com opina també Amy Tan, escriptora dels Estats Units. L’utilitzem per idear solucions a problemes amb tot l’enginy possible. Això aconsegueix que la civilització humana avanci. De fet, en el post: “El disseny perfecte: experiència i funcionalitat” ja donava unes pinzellades sobre el tema, però era en casos concrets amb un objectiu funcional. Però la creativitat va molt més enllà de buscar una solució, no sempre ha d’implicar el fet de solucionar un problema, una necessitat. Pot expressar-se de diverses maneres.
En el següent vídeo observaràs com Steven Johnson mostra com la majoria de les idees i tecnologies més transformadores, com per exemple l’ordinador, no va sorgir per necessitat en absolut, sinó més aviat de la delícia del joc.
Personalment, considero que tota definició ben argumentada segons la teva forma de percebre-la serà correcta.
I tu, què en penses?
Leave a Reply