Hem parlat en diverses ocasions del microlearning y de com podria considerar-se com una innovació pragmàtica per l’aprenentatge permanent, ja que és congruent amb els patrons d’informació i de comunicació actuals.

Si fem un salt cap a la formació d’adults en les empreses, trobem que és un tema que preocupa tant a creadors de continguts com a empresaris.

Cada vegada és més evident la força de la xarxa 2.0 i com influeix i modifica les formes tradicionals d’aprendre. A més a més, el ritme de vida accelerat que portem també comporta que els coneixements quedin desfasats i antiquats en poc temps, ja que no és vàlid parlar d'”etapa acadèmica”, perquè mai podem deixar d’aprendre.

Quan analitzem el microlearning com estratègia formativa a menut esmentem la capacitat que tenim les persones per recordar, assimilar i retenir únicament 4 o 5 conceptes al dia.

Número màgic: set més o menys dos

George Miller, pioner de la psicologia cognitiva, llançava la seva teoria “Magical Number Seven, plus or minus two” l’any 1956.

Magic hat

Miller va detectar una limitació en la capacitat dels processos cognitius. En un dels seus experiments presentava una sèrie de figures de colors a una persona i cada color el relacionava amb una paraula arbitrària (sempre la mateixa paraula per cada color).

El número de paraules (relació paraula-color) era diferent per cada experiment. Lògicament, quan eren poques, el participant tenia una millor execució que quan eren moltes, ja que els errors augmentaven considerablement.

El més curiós és que en tots aquests experiments hi apareixia una regularitat estranya pel que fa al número d’elements que un participant havia de reconèixer, categoritzar o memoritzar durant una prova. A la majoria dels treballs els índex d’execució òptims es trobaven en un màxim d’entre 5 i 9 elements. És a dir, 7 amb una desviació de 2 elements. Més enllà d’això, el sistema es sobrecarregava.

Posteriorment, ja al segle XXI, altres autors com Nelson Cowan van desenvolupar aquesta teoria i van demostrar que la franja d’informació a curt termini que com capaços de recordar és d’entre 3 o 5 elements.

 

Memòria de treball

 

La “memòria de treball” (working memory) és aquella memòria temporal que utilitzem per dur a terme una tasca o resoldre un problema determinat. Va ser un concepte introduït l’any 1974 per Baddeley i que també ha anat evolucionant amb els anys.

Si parlem de memòria de treball estem parlant d’aquells processos que s’utilitzen en tasques mentals (retenir idees per combinar-les amb altres idees pròximes), en la ressolució de problemes (recordar els números en processos de càlcul) i en la planificació (determinar la millor ruta per arribar a un punt).

Imagina que algú et demana que facis un càlcul matemàtic, posem com exemple multiplicar 56 per 23, sense calculadora i sense poder fer anotacions. Primer de tot, necessitaràs emmagatzemar a la teva memòria de treball aquests dos números. El pas següent serà utilitzar les regles per multiplicar que vas aprendre al seu moment per calcular el producte de 56 x 3 (utilitzant novament la memòria de treball per reconèixer les desenes que t’emportes) i posteriorment fer el mateix amb el 56 x 2. Hauràs d’afegir a la teva memòria de treball el resultat d’aquest parell de càlculs per, finalment, poder obtenir la solució correcta.

Sense la memòria de treball, no podriem realitzar aquest tipus d’activitat mental complexa, en què hem de retenir una informació determinada mentre processem un altre material.

 

Memoria RAM

Aquesta memòria RAM metafòrica no és tan fàcil de quantificar com en els ordenadors, ja que intervenen mecanismes múltiples de retenció de la informació i variables que tenen a veure amb les capacitats de les persones. No obstant això, diverses investigacions han demostrat que aquesta memòria operativa no es manté més de 2 segons. Després d’aquest període, si no es practica una repetició (bucle fonològic) la nova informació s’oblida.

Conclusions

Encara existeixen discrepàncies entre els científics que estudien els processos del nostre cervell i analitzen com funciona la nostra memòria.

Molts, tal i com recollim, estableixen que existeix una memòria de treball, una memòria a curt termini i una memòria a llarg termini. Mentre, altres argumenten que la distinció entre un tipus de memòria i una altra no és tan evident com per marcar una separació.

És difícil determinar si el microlearning neix d’aquesta teoria o bé se centra més en una qüestió plenament pragmàtica (poc temps – poc contingut). Tot i això, tot sembla evidenciar que quan adquirim coneixement a partir de petites porcions d’informació, en poca quantitat i de manera freqüent ho fem de manera més òptima que quan la informació es presenta en grans dosis. 

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>