Analizant el microlearning: una perspectiva integradora

Quan parlem de Snackson, irremeiablement ho hem de fer també de microlearning. A la nostra web, hi hem resumit en què consisteix aquesta estratègia de formació i els motius per la seva implementació en la formació contínua, però: això del microlearning és nou? Com hem arribat a aquest punt? Micro és millor?

Hem ressaltat en diverses ocasions que vivim en una societat accelerada, caracteritzada per l’aquí i l’ara. No fa falta gaire investigació en aquesta direcció. Segurament tu, que estàs llegint aquest post, estaràs fent una lectura diagonal, és a dir, buscant les idees clau i aquelles paraules que et resulten de més interès.

Això és negatiu? No té perquè. Està demostrat que el coneixement es forma a partir d’idees bàsiques entrellaçades, que posteriorment es converteixen en idees més complexes. A això, cal sumar-hi un factor clau: la vida útil de la informació ha passat a ser efímera. Aquella informació que arriba a ser impresa, ja està obsoleta en aquell mateix moment. Per tant, llegir en diagonal no sembla tan descabellat.

Per si fos poc, recordem aquella gran qualitat del nostre cervell: la plasticitat cerebral, que permet adaptar-nos a entorns canviants, a les noves formes de recerca d’informació i de comunicació.

Ja l’any 2004, Siemens parlava del caos (conceptual) com una nova realitat, en què allò que des d’un punt de vista pot semblar un entramat de punts inconnexos i sense ordre, pot ser percebut com una línia recta o un dibuix des de la perspectiva adequada. Per tant:

La relació d’idees clau de diversos punts d’informació i el significat que cada persona li dóna, és més transcendental que la pròpia informació en sí.

Amb aquest panorama, era d’esperar que l’enfocament educatiu i formatiu es veiés impactat per aquests canvis socials fruit de l’era de la informació i de la comunicació. El microlearning com a tal, apareix a principis d’aquest segle i s’ha anat estenent de manera exponencial a mesura que l’e-learning i el m-learning també ho feien.

Què és el microlearning?

El microlearning és una estratègia d’aprenentatge combinat, on destaquen dos components:

• La demanda d’informació aquí y ara (just in time).
• Les píndoles d’informació (byte size learning o microcontinguts).

La distribució d’aquests continguts és a partir d’informació en diversos formats (vídeos, animacions, gràfics, infografies, hipervincles, textos breus…), fet que fa que el microlearning no només tingui en compte les intel·ligències múltiples, sinó que també les potenciï.

Per saber més sobre el microlearning visiti la nostra comunitat.

Els microcontinguts no són només cosa del microlearning…

Si analitzem sectors tan diferents al de l’educació, com poden ser el de la publicitat, el del màrqueting o el de l’entreteniment, veurem un denominador comú: missatges directes, pensats per causar un impacte i per aconseguir un objectiu determinat. Podríem categoritzar com microcontingut un espot publicitari? Va sorgir un debat amb la foto següent:

Va ser compartida a Twitter per Oreo a l’edició XLVII de la Super Bowl durant una apagada electrònica que va interrompre el joc. La potència del missatge radica en 3 claus: simplicitat, missatge contextualitzat, i fàcil, molt fàcil d’assimilar.

Un altre gran exemple de microcontinguts el tenim per la mà de Lowes. Es tracta d’una empresa que ven material per reformes a la llar i que va llançar un canal de Vine amb microvideos sobre consells i usos dels seus productes:

En un sentit ampli, el microlearning és un terme que pot utilitzar-se per descriure la manera en què moltes persones estan realitzant un aprenentatge informal i adquirint coneixements en estructura de microcontinugts, especialment els que es transformen en més ràpids i curts, com molts dels serveis web actuals (Twitter, Vine, Instagram…).

Tornem a l’exemple de la lectura en diagonal que exposàvem a l’inici i reflexiona per un instant. Com has arribat a aquest article? Has extret alguna idea clau o informació que et sigui d’interès? Haguessis accedit a aquesta informació d’altra forma diferent de la qual has accedit?

En educació formal i no formal, moltes vegades passa exactament el mateix. Ens movem per impulsos, per interessos…Resumint: ens interessem per allò que ens motiva en un moment i en un context determinat.

El microlearning no és fer el mateix de sempre

En el microlearning, la selecció dels microcontinguts i el ritme del seu alliberament, així com els calendaris, l’estructuració de les activitats… són factors fonamentals pels dissenyadors didàctics.

NO es tracta de fer continguts superficials o cometre els mateixos errors que cometem amb l’e-learning. El microlearning NO és tallar tota documentació d’un curs tradicional i fer-ne diversos trossets.

El microlearning és:

• Identificar què necessiten els nostres destinataris pel seu desenvolupament personal.
• Desenvolupar microcontinguts que, encara que no continguin tota la informació sobre el tema en qüestió, donin una visió global i siguin l’estructura bàsica per poder construir el coneixement a partir d’elles (ja sigui a partir d’enllaços, preguntes que invitin a la reflexió, etc.).
• Analitzar com aprenen millor els nostres destinataris tenint en compte les seves característiques. Prefereixen vídeos o textos? Aprenen millor a base de preguntes pràctiques o d’informació directa? Estan més còmodes en entorns individuals, cooperatius o col·laboratius?
• Adaptar l’alliberament de microcontinguts perquè encaixin en els ritmes de vida dels nostres destinataris. Aquest lliurement ha de ser flexible, permetent decidir quan es va a visualitzar un microcontingut i facilitant la seva revisió.
• Utilitzar canals que no siguin estranys pels destinataris, que siguin ubics i en què es desenvolupen amb soltesa i que alhora, els permetin fer salts d’una font d’informació a una altra. Se t’acut una alternativa millor dels smartphones?
• Permetre que els destinataris construeixen el seu aprenentatge.

Resultats

En comparació amb les formacions tradicionals, els microcontinguts estan donant taxes de retenció millors i de compromís quan s’apliquen en cursos d’aprenentatge, tal com asseveren des de Via Delivers.

El contingut clar, directe, específic i breu acostuma recordar-se i assimilar-se més fàcilment i reforça aquest pragmatisme que es reclama des del sector educatiu i general i el de la formació contínua en empreses, en particular.

Però siguem realistes; existeixen limitacions en el microlearning. Explicar una tècnica o teoria complexa, pot ser un gran repte aplicant únicament aquesta estratègia. Aquesta és la gran evidència en educació: no hi ha estratègies ni metodologies infal·libles, hem de combinar-les i crear les nostres pròpies en cada moment, per cada situació, per cada àmbit, etc., tenint en compte l’entorn, les necessitats, els destinataris, els objectius…

Els microcontinguts poden deixar molts bàndols oberts poden semblar incomplets, que generen moltes preguntes, i no és genial això?

Permeten que experimentem i que vulguem contestar les mateixes preguntes que nosaltres ens fem.