Amb els dispositius mòbils i la connectivitat en qualsevol instant i lloc, la tecnologia s’ha mimetitzat en el nostre context quotidià. La barrera de l’espai geogràfic i temporal per connectar diferents persones amb la informació s’ ha esvaït. Les fronteres entre l’entorn físic i l’entorn digital se suprimeixen gràcies a aquests aparells. Autors com Cabrero, Llorente i Román-Graván (2007) parlen d’una nova dimensió en l’educació, caracteritzada per la diversificació, la immediatesa i la permanència.

 

uLearning i mLearning. Són el mateix?

Si t’interessen els processos d’aprenentatge en entorns mòbils segur que has escoltat parlar del mobile learning.

La definició no sembla complicada, ve ben implícita en el seu nom; impartició de formació i educació per mitjà de dispositius mòbils. Tanmateix, estem convençuts que en aprofundir una mica més en els avantatges d’aquesta tendència t’has trobat en algun moment amb una paraula: ubiqüitat.

 

Ubiqüitat

Ubico procedeix del llatí ubīque, que ve a ser el mateix que “arreu”. Té lògica, el major avantatge dels dispositius mòbils és precisament això, que els utilitzem en mobilitat. Per tant, podem accedir a les nostres dades i a la informació allà on anem.

L’ aprenentatge ubiqüe, també anomenat u-learning, és l’evolució lògica de l’aprenentatge mòbil o m-learning, tot i que habitualment són termes creuats i fins i tot, sinònims.

Alguns investigadors van veure que les possibilitats d’accés i d’interacció amb recursos i persones en qualsevol lloc i instant eren prou transcendent i revolucionàries com per establir una dicotomia entre aquestes dues modalitats.

La tecnologia ubiqua possibilita que l’usuari o alumne pugui realitzar activitats educatives en qualsevol context, integrant els components del seu propi entorn social d’ aprenentatge.

 

uLearning y mLearning

 

Diferència entre uLearning i mLearning

Si haguérem d’establir una diferenciació concloent entre els dos termes podríem resumir-ho de la següent manera:

  1. M-learning: ens centrem més en les característiques tecnològiques dels dispositius mòbils i en el que podem fer amb ells. Ara tots tenim a la nostra butxaca un GPS, diverses càmeres, acceleròmetres, giroscopis i molts altres xips i sensors. Amb aquesta disponibilitat, podem crear sistemes de realitat augmentada, apps amb geolocalització, etc., que tenen múltiples aplicacions didàctiques.
  2. U-learning: el valor de poder accedir a la informació, interaccionar i poder utilitzar qualsevol tipus de programari en qualsevol lloc i moment amb els que tots portem a sobre.

Això ofereix moltíssimes possibilitats a l’hora d’aprendre de forma autònoma i està fent que l’aprenentatge informal sigui cada vegada més important en les nostres vides.

 

Llavors…on està el dilema?

Com que la ubiqüitat de l’u-learning ve facilitada pels dispositius mòbils, el uLearning i mLearning podrien considerar-se conceptes equivalents. No obstant això, com assevera Zapata-Ros (2012), el potencial pedagògic és motivat per les possibilitats d’accés a informació, a cloud computing (computació al núvol) i a aplicacions en qualsevol instant. Per tant, considera més precís utilitzar el terme aprenentatge ubiqüe en lloc d’ aprenentatge mòbil, més centrat en les funcionalitats dels dispositius per se.

D’ altra banda, els nous corrents educatius van més enllà i centren l’anàlisi del m-learning des d’ una perspectiva del procés d’ aprenentatge, considerant que la rellevància educativa ve determinada pels processos que es generen gràcies a la ubiqüitat i no per la tecnologia en si mateixa.

Tranquil, si utilitzes el terme m-learning de forma global per parlar d’aprenentatge a través del mòbil no ho estàs fent malament. Només has de tenir en compte que existeix aquesta diferenciació.

 

Bibliografía

Cabero, J., Llorente, M.C., y Román-Graván, P. (2007). La tecnología cambió los escenarios: el efecto Pigmalión se hizo realidad. Comunicar: Revista científica iberoamericana de Educación, 28, 167- 175. Recuperado el 23 de febrero de 2018 de http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2259909.pdf

Zapata-Ros, M. (2012). Calidad y entornos ubicuos de aprendizaje. RED. Revista de Educación a Distancia, 31. Recuperado el 23 de febrero de 2018 de http://www.um.es/ead/red/31/zapata_ros.pdf

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>