L’aprenentatge en contextos oberts i a distància (ODL) planteja tot un repte a l’hora de relacionar les experiències i els centres d’interès dels usuaris. Tot i això, podem afirmar que l’ensenyament i l’aprenentatge mitjançant tecnologies digitals ha afavorit l’apropament entre professor i estudiant gràcies a la flexibilitat, la ubiqüitat i la gestió personal del temps (Fozdar i Kumar, 2007).
Avui en dia, l’ús dels aparells de telefonia mòbil per millorar l’aprenentatge en contextos ODL ha crescut de forma emergent de la mateixa manera que la societat ha adoptat les xarxes socials i la missatgeria instantània com quelcom molt implicat en la comunicació (Miraz, Khan, Bhuiyan i Excell, 2014). Les tecnologies mòbils ofereixen gran suport en diferents modalitats d’aprenentatge. A més a més, poden abraçar un ampli ventall d’activitats per a aprenents d’un interval d’edat generós, afavorint efectivitat en l’aprenentatge, en part, gràcies a la seva ubiqüitat (Fozdari Kumar, 2017).
Atenció i retenció de la informació
La retenció de l’estudiant és un concepte directament relacionat amb l’atenció i l’efectivitat. El psicòleg J. M. Keller (1987), proposa el seu model ARCS (atenció, rellevància, seguretat i satisfacció) on suggereix que qualsevol objecte d’aprenentatge ha de ser rellevant i vist com a necessari per part de l’estudiant i, d’aquesta manera, poder satisfer les seves expectatives. En conseqüència, l’atenció de l’estudiant esdevé quelcom a tenir en compte a l’hora de dissenyar objectes d’aprenentatge (Gassler, Hug i Glahn, 2004).
Microsoft va determinar que el nivell d’atenció mitjana dels estudiants ha disminuït de 12 a 8 segons des de l’any 2000 i que l’hàbit d’actuació dels usuaris coincideix en cercar quelcom amb el seu smartphone quan cap activitat està ocupant la seva atenció (McSpadden, 2015). Així, podem aprofitar aquesta característica emergent per introduir els avantatges del Microlearning. En un món complex, on les competències de l’individu són fonamentals per a poder-se desenvolupar laboralment i social, l’eficiència de l’aprenentatge també ho és.
Microlearning
Quan utilitzem el microlearning com a metodologia, convertim l’usuari en el centre del seu aprenentatge. El fet d’utilitzar eines com vídeos, infografies, jocs, etc., ajuda a potenciar la seva motivació i perseverança (Mohammed, Wakil i Mawroly, 2018). Aquest mateix estudi, analitza els resultats obtinguts contraposant una metodologia de caire més tradicional amb l’aprenentatge a través del microlearning. Mohammed, Wakil i Mawroly conclouen que aquest tipus de metodologia ajuda als estudiants a retenir el contingut a la seva memòria durant un període més llarg de temps.
A més a més, l’habilitat d’aprendre a aprendre també es veu afavorida, si ho comparem amb l’adquisició d’aquesta competència en entorns que utilitzin metodologies més tradicionals. Tanmateix, si parlem de microaprenentatge i el presentem de manera gamificada, estem augmentant també la motivació i el compromís (Hamari, Koivisto, i Sarsa, 2014).
Mobile
L’aprenentatge a través del dispositiu mòbil treballa per una sincronització del propi procés de l’usuari afavorint una autoregulació dels aprenentatges i amb una oferta de contingut seqüenciada i pensada. D’aquesta manera, l’augment de la retentiva per part de l’estudiant es veu afavorida notablement (Pechenkina, Laurence, Oates, Eldridge i Hunter, 2017).
Els materials són presentats en forma de contingut petit seguits, sovint, d’alguna activitat d’avaluació. Tenint en compte aquests criteris, es pot afirmar que els estudiants responen millor a les qüestions plantejades si han fet una lectura prèvia de petites peces de contingut, que no pas quan s’enfronten a grans quantitats d’informació. Així, la presentació del microcontingut ajuda als usuaris a retenir la informació de manera més satisfactòria (Giurgiu, 2017).
En conclusió, podem afirmar que la retenció de l’estudiant i l’èxit en els aprenentatges mostra una estreta relació amb l’ús de la metodologia microlearning i l’aprenentatge a través de l’smartphone. Es fa evident que estem davant d’un entorn d’aprenentatge molt potent que cal seguir explorant.
BIBLIOGRAFIA
Fozdar, B. I., Kumar, L. S. (2007). Mobile Learning and Student Retention. International Review of Research in Open and Distance Learning, 8(2), 1-18.
Gassler, G., Hug, T., i Glahn, C. (2004). Integrated Micro Learning–An outline of the basic method and first results. Interactive Computer Aided Learning, 4, 1-7.
Giurgiu, L. (2017). Microlearning an Evolving Elearning Trend, Scientific Bulletin, 22(1), 18-23. Recuperat de https://doi.org/10.1515/bsaft-2017-0003
Hamari, J., Koivisto, J., i Sarsa, H. (2014). Does gamification work? A literature review of empirical studies on gamification. System Sciences (HICSS). Conferència realitzada a Hawaii.
Keller, J. (1987). Development of the ARCS model in instructional design. Journal of Instructional Development, 10(3), 2-10.
McSpadden, K. (2015). You Now Have a Shorter Attention Span Than a Goldfish. Time. Recuperat de http://time.com/3858309/attention-spans-goldfish/
Miraz, M. H., Khan, S., Bhuiyan, M., i Excell, P., (2014). Mobile Academy: A Ubiquitous Mobile Learning (mLearning) Platform. Proceedings of the International COnference on eBusiness, eComerce, eManagement, eLearning and eGovernance (IC5E 2014), Universitat de Greenwich, UK. 89-95.
Mohammed, G., Wakil, K., i Mawroly, S. (2018). The Effectiveness of Microlearning to Improve Students’ Learning Ability. International Journal of Education Research Review, 3, 32-38.
Pechenkina, E., Laurence, D., Oates, G., Eldridge, D., i Hunter, D. (2017). Using a gamified mobile app to increase student engagement retention and academic achievement. International Journal of Educational Technology. Recuperat de https://doi.org/10.1186/s41239-017-0069-7
Leave a Reply