Els jocs sempre han estat considerats una activitat lúdica, d’oci o d’entreteniment. És a dir, aquella tasca que realitzem de manera voluntària per evadir-nos de la rutina i passar una bona estona.

Normalment aquestes accions sempre s’han realitzat sense plantejar-se cap tipus d’objectiu, simplement juguem perquè el simple fet de fer-ho ens agrada. No obstant això, en els darrers anys estem veient una tendència realment interessant: els jocs ja no són només per divertir-nos. Molts autors es van plantejar la pregunta següent: per què juguem? Analitzem aquesta qüestió.

Realment jugar no és una activitat percebuda com productiva. En canvi, dediquem hores i hores a resoldre els reptes que se’ns plantegen als jocs i fins i tot repetim algunes parts fins que no aconseguim superar-les. Per què? Bé, la resposta podria ser molt més desenvolupada, però la simplificarem:

  • Perquè aconsegueixen motivar-nos.
  • Aconsegueixen provocar en nosaltres emocions positives.
  • Ens divertim
  • Ens reconforta saber que hem aconseguit un triomf.

A través d’aquesta anàlisi va néixer el que s’anomena gamificació.

Què és la gamificació?

A grans trets, la gamificació podria ser vista com un procés per atorgar característiques pròpies dels jocs a un objectiu que va més enllà de l’entreteniment amb la finalitat de fer-los més atractius i motivadors. Per això, s’utilitzen mecàniques i dinàmiques com taules de classificacions, puntuacions, reptes, nivells o fases, desafiaments, recompenses, competició…

Seguint aquesta definició, veiem que qualsevol activitat de qualsevol àmbit és susceptible de ser gamificada i, efectivament, és això el que està passant.

Gamificació a l’educació

Quan dèiem que qualsevol activitat pot ser gamificada també ens referíem als processos d’ensenyament-aprenentatge, ja siguin dins de l’àmbit formal o no formal. Segons Zichermann, la gamificació a l’educació és una gran opció per aconseguir uns objectius formatius determinats.

Hem parlat també de motivació. Com s’hauria de traduir aquesta motivació en l’àmbit de l’educació? En una participació activa i en millors resultats.

Si ens preguntem quina és la motivació intrínseca perquè una persona dediqui part del seu temps a jugar de forma regular, segurament trobarem la resposta en les emocions positives que provoca la diversió i la satisfacció de progressar de manera lliure.

La gamificació pot ser una bona opció per propiciar la motivació intrínseca, amb el plantejament d’activitats que permetin a l’alumne o usuari prendre decisions, establir les seves pròpies fites, i la manera d’arribar-hi. És a dir, l’activitat gamificada ha de tenir un plantejament que permeti una exploració lliure, amb diverses aproximacions, en què equivocar-se sigui un estímul per trobar l’opció correcta.

Aquestes activitats han de ser realçades amb mecanismes que incentivin la motivació extrínseca. S’acostumen a utilitzar aquelles pròpies dels videojocs que ja esmentàvem anteriorment (establir puntuacions per diverses accions, pistes, recompenses, reptes individuals o grupals, insígnies per la consecució de triomfs…).

El continu feedback és un altre dels trets propis dels videojocs que és necessari adoptar en processos de gamificació en l’àmbit educatiu. L’usuari ha de conèixer en tot moment el resultat de realitzar una acció i no una altra, en què ha fallat o encertat, la puntuació que té a cada moment, etc.

Cap on anem?

Les persones realitzem una sèrie d’activitats voluntàriament al llarg del dia (jugar, anar a la platja, fer esport…) i altres que no ho són tant i que les fem de manera automatitzada “perquè s’han de fer”, com podria ser treballar, escombrar casa nostra o fer la compra de la setmana. El que s’ha observat en anys d’investigació és que les activitats en què ens ho passem bé generen emocions positives, més tolerància a la frustració o al fracàs i una actitud molt més optimista i predisposada a realitzar-les. Per si això és poc, les realitzem d’una manera molt eficient.

En resum, ens motiven més perquè ens agraden. Lluny del que es creia, fa uns anys i contradient a la majoria de pares del món, jugar és molt productiu. El joc és tan antic com l’ésser humà i propi de tots els mamífers, es considera que sense ell no podríem arribar a ser socials.

Amb el joc s’aprèn a elaborar estratègies, a desenvolupar coneixements específics propis del contingut i de la jugabilitat de cada activitat, es redueix l’ansietat, augmenta la creativitat, s’estableixen vincles socials, etc.

Contestant a la pregunta que encapçala aquest apartat: anem en direcció de realitzar només aquelles que ens aporten alguna cosa a nivell personal, que ens motiven i amb les quals ens sentim bé.

És per això que en els últims anys estem assistint al boom de la gamifiació, dotant de més dinamisme i de més atractiu aquelles activitats que resulten més tedioses, en especial les de l’àmbit empresarial. La fórmula és senzilla: les activitats correctament gamificades augmenten la motivació dels participants, que alhora s’impliquen més en el treball que realitzen, i això es tradueix per més productivitat.

Lògicament, a l’hora de gamificar s’ha de fer amb una finalitat en ment i seguint unes pautes de disseny acord a les necessitats de cada institució. A més a més, si volem que la nostra activitat gamificada sigui un èxit sempre hem de tenir una premissa al cap: cal que motivi i sigui divertida.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>